A TOTES LES LLIBRERIES
Nus de Llibres, SL
Tel. 973 23 66 11
comercial@nusdellibres.com
www.nusdellibres.com
Un recorregut per la iconografia de les puntes al coixí de l'Arboç durant el segle xx
Joan Ramon Farré Huguet
Títol: | Rescatant el vell arquetip de l'Aranya |
Autor: | Joan Ramon Farré Huguet |
Publicat: | 2018 |
Dimensions: | 16,5 x 24cm |
Enquadernació: | Rústega amb solapes |
Pàgines: | 368 |
Edició: | 1a |
Matèria: | Puntes al coixí. Iconografia. Artesania tèxtil |
ISBN: | 978-84-16445-25-7 |
Preu: | 17 € (IVA incluido) |
© Joan Ramon Farré Huguet |
Des de fa més de 250 anys les diferents generacions de puntaires arbocenques no han deixat mai de teixir la punta al coixí. Dipositària de les antigues tècniques de confecció, l'Arboç s'ha convertit en una autèntica reserva índia de la punta catalana encara en actiu, amb velles transmissores i una escola de punta que fa 76 anys que no ha deixat d'ensenyar aquest coneixement. Amb la pressió de la Revolució Industrial i la mecanització de la punta al coixí a mitjans del s. XIX, els randers catalans anaren reconvertint el sector, però alguns apostaren per la protecció i el foment de les arts decoratives fetes de forma manual. La millora dels dissenys i algunes innovacions varen allargar la producció de la punta manual que inexorablement anà davallant en el transcurs del s. XX. Una de les innovacions en la punta tradicional va ser la figuració zoomòrfica i antropomòrfica. La punta al coixí, tot i algunes excepcions , va estar des dels seus orígens europeus , bàsicament centrada durant 350 anys en l'ornamentació tèxtil de les vores i les perifèries dels teixits, quedant molt determinada a produir una ornamentació de tipus geomètric, més o menys complexa, i molt dedicada a les formacions vegetals d'ample espectre formal. Per diferents raons, ja a l'inici de la segona dècada del s. XX, l'Arboç s'anà especialitzant en la punta figurativa. Dels encàrrecs de randers, sobretot barcelonins i arenyencs, amb el temps, la vila passà a ser un nucli productor de nova figuració. En el 1910 es construeix una peça de punta que serà clau per a l'evolució de la punta arbocenca: La Senyera de l'Orfeó Arbocenc.
Construïda amb la col·laboració popular, l'estendard proposa una escena on l'emergència de la icona de l'aranya al mig de la seva teranyina orbital esdevindrà un autèntic paradigma figuracional per la creació de noves peces, afavorint l'empoderament de les puntaires i randers per seguir teixint la punta. Un ventall de randers i dibuixants-patronistes arbocencs en diferents moments del s. XX es donaran el relleu per seguir fent i produint punta de nova creació. El text estudiarà una de les figuracions recurrents en la punta arbocenca: la sèrie iconogràfica de la teixidora-puntaire fent puntes. Com una columna vertebral transità per tot el s. XX. Es farà un recorregut per la mitologia i simbolisme de l'aranya. Mostrarem com la icona de l'aranya és un símbol natural que fa de pont entre els formats geomètrics i figuratius. Es parlarà de l'evolució de la difusió de la imatge de la puntaire arbocenca al segle passat, i també de les iniciatives que van generar la gran col·lecció de peces d'iconografia religiosa que han determinat una bona part del repertori de puntes que avui dia s'exposen en el Museu local.
Copyright © 2008-2025 Edicions i Propostes Culturals Andana
C/ La Parellada, 19, 2n, 2a - 08720 Vilafranca del Penedès - Barcelona
Tel. 93 890 62 79
Tots els drets reservats
| Avís legal |