Busca el llibre de la nostra editorial
Logo instagram
El nuevo Pascual o la prostitución

Francesc Pujols i Morgades


Títol: El nuevo Pascual o la prostitución
Autor: Francesc Pujols i Morgades
Publicat: 2005
Dimensions: 13 x 21 cm
Enquadernació: Rústega
Pàgines: 308
Edició: 1a
Matèria: Literatura
ISBN: 84-932405-9-1
Preu: 18 € (IVA inclòs)
  © Fundació Francesc Pujols
© Hereus d'Artur Bladé Desumvila © Quim Monzó

Publicat originàriament el 1906 sota el pseudònim d'Augusto de Altozanos, i no tornat a reeditar fins ara, El nuevo Pascual o la prostitución constitueix el primer llibre d'una col·lecció de recuperació de títols essencials de la bibliografia catalana.

Encara que repetidament citada pels seguidors del controvertit filòsof català, El nuevo Pascual o la prostitución és una obra que s'havia convertit en una preuada raresa bibliogràfica pel fet que era gairebé introbable i per les especulacions, generalment escandaloses, que sempre havia suscitat. El mateix autor va qualificar aquest llibre de «pecat de joventut» i el va escriure a la manera d'una novel·la folletinesca, tot inspirant-se en La Houvelle Heloïse, de Jacques Rousseau, per bé que recorda molt més el Candit de Voltaire.

Farcit de divagacions, acudits, paràboles, somnis, frases profètiques, reflexions i màximes filosòfiques, El nuevo Pascual... és un llibre completament inclassificable. No en va, igual que traspua les tendències anarquitzants i fins nihilistes pròpies de l'època en què va ser escrit, tot alternant la seriositat amb grans dosis d'humor i ironia, també aplega nombrosos materials autobiogràfics i es fa ressò de les àmplies lectures de Pujols, especialment de la Bíblia.

La filosofia, però també l'erotisme, són els dos principals ingredients d'una obra que va servir a Pujols «no tan sols de vàlvula d'escapament de les seves obsessions eròtiques, sinó per deixar constància de tot un seguit d'experiències que l'havien afectat moralment i físicament».

Una de les principals característiques d'El nuevo Pascual... és el fet que va ser escrit en un castellà molt peculiar, ja que tradueix moltes expressions directament del català.

Francesc Pujols Morgades

Va néixer a la plaça Reial de Barcelona el 1882, fill d'un procurador de tribunals barceloní i d'una vilafranquina emparentada amb la família del bisbe Morgades. En acabar el batxillerat, va estudiar filosofia pel seu compte. Sempre va poder viure de les rendes familiars, cosa que li va permetre dedicar-se a les seves dèries sense necessitat d'haver de guanyar-se la vida.

El 1903 va guanyar la Flor Natural als Jocs Florals de Barcelona, i el 1904 va publicar el Llibre que conté les poesies de Francesc Pujols, prologat per Joan Maragall. El 1906, sota el pseudònim d'Augusto de Altozanos, va publicar El Nuevo Pascual o la Prostitución.

Des del 1908, com a secretari de l'agrupació Les Arts i els Artistes, relacionat amb Nonell i amic de Nogués, es va dedicar a la crítica d'art i va col·laborar en nombroses publicacions: El Poble Català, Las Noticias, La Publicidad, Papitu (que també va dirigir), Vell i Nou, Picarol, Mirador, etc. Va ser membre de la Junta de Museus de Barcelona i secretari de l'Ateneu Barcelonès.

El 1918 va publicar Concepte general de la Ciència catalana, un intent de provar l'existència d'un corrent filosòfic genuïnament català, que arrencava amb Ramon Llull, i va fundar un sistema propi que va anomenar hiparxiologia o pantologia.

Va escriure les obres dramàtiques El llibre de Job (1922) i Medeia (1923).

El 1922 també va fer les adaptacions líriques d'El castell dels tres dragons i El ferrer de tall, de Frederic Soler (Serafí Pitarra), i Joan de Serrallonga, de Víctor Balaguer.

El 1926 se'n va anar a viure a Martorell, a la Torre de les Hores, amb la mare, l'esposa i el seu fill Faust (nascut el 1915). Aquell mateix any va publicar Història de l'hegemonia catalana en la política espanyola durant el segle XIX, i l'any següent La visió artística i religiosa d'en Gaudí.
L'estiu de 1930, a la Torre de les Hores, va explicar les seves teories filosòfiques a Josep Pla, que les va recollir a Manual d'hiparxiologia. El sistema de Francesc Pujols, publicat el 1931.

El 1939 es va exiliar a Prada, acollit per Pau Casals, i després a Montpeller. El 1942, de retorn a Catalunya, va ser empresonat a la Model durant un curt període.

L'any 1956 va contraure la tuberculosi i va morir el 13 de febrer de 1962 a la Torre de les Hores, a Martorell.

Sempre va ser considerat un home d'esprit: humorista, conversador agut i gran tertulià.

Recuperada la novela de Francesc Pujols ‘El Nuevo Pascual o la prostitución’

Más comentada que leída, esta obra de 1906 ha sido rescatada por el nuevo sello editorial de Vilafranca del Penedès Edicions i Propostes Culturals Andana

ROSA MARIA PIÑOL
La Vanguardia Martes, 13 de Marzo de 2005

BARCELONA. – Francesc Pujols publicó, con sólo 24 años, una novela atípica y audaz: El Nuevo Pascual o la prostitución. Corría el año 1906 y el autor se había dado ya a conocer como poeta (sus poesías se habían editado dos años antes, con prólogo de Joan Maragall). Aquella narración en castellano, en la que erotismo y filosofía eran dos ingredientes fundamentales, no se había reeditado desde entonces. Convertida en una rareza bibliográfica, la obra ha sido repetidamente citada por los seguidores de Pujols. Ahora, casi un siglo después, este título mítico del filósofo diletante y bohemio verá de nuevo la luz, de la mano de un nuevo sello editorial creado en Vilafranca del Penedès: Edicions i Propostes Culturals Andana. La obra llegará a las librerías a finales de marzo.

Francesc Pujols escribió El Nuevo Pascual... al modo de una novela folletinesca, género muy en boga en la época. Con un título inspirado en La Nouvelle Heloïse, de Jacques Rousseau, el relato, que sin embargo “recuerda más al Cándido de Voltaire”, pretendía “describir sin sentimentalismo la falta de malicia de un inocente que quiere dejar de serlo”, como resumió Artur Bladé i Desumvila, biógrafo del autor. Pujols publicó el libro agazapado bajo el seudónimo de Augusto de Altozanos (traducción diáfana de su apellido).

Una de las particularidades de la novela es el hecho de estar escrita en un castellano muy peculiar, que deliberadamente traduce muchas expresiones directamente del catalán. Francesc Pujols quiso seguir en eso el consejo de Miguel de Unamuno, que sostenía que los escritores catalanes debían expresarse en castellano, aunque sin preocuparse por el purismo, sin temor a emplear libremente giros genuinamente catalanes. De esta forma, pueden encontrarse en el libro frases como “Ellas hacen ver que no lo quieren” o “Cuando iba a la montaña, aquello que se hace...”

Bladé i Desumvila comentó esta peculiaridad. “Pujols pretendía que el catalán traducido directamente al castellano tenía la virtud de devolver a la lengua de Cervantes la frescura y la espontaneidad que había perdido, por obra y desgracia de los escritores amanerados –y a menudo adocenados– de finales del siglo XIX y principios del XX. En todo caso, el original procedimiento pujolsiano había de tener, en nuestra tierra, imitadores, pero ninguno de ellos ha sobrepasado las audacias del innovador”.

El texto citado anteriormente corresponde a uno de los dos prólogos que Bladé escribió pensando en la posible reedición de El Nuevo Pascual..., que él personalmente intentó varias veces. El primero de estos análisis de Bladé –reproducidos en la edición actualmente en prensa– fue escrito en 1966, al cumplirse sesenta años de la aparición del libro. El segundo lo escribió poco después. Pero ninguna de las tentativas prosperó, ya que el hijo del autor, Faust Pujols, “siempre renegó de esta obra de su padre” y vetó su reimpresión, como reconocen fuentes de la Fundació Pujols. Ahora, una vez fallecido Faust Pujols, la novela tiene ya vía libre para llegar de nuevo al público.

El Nuevo Pascual o la prostitución es un libro inclasificable, en el que su no menos peculiar autor construyó un argumento novelesco trufado de divagaciones, chistes, parábolas, sueños, frases proféticas y reflexiones y máximas filosóficas, éstas en boca de un personaje llamado Rubaldo el Filósofo.

Bladé subraya que el texto participa de la tendencia anarquizante de la época en que fue escrito. Alternando la seriedad con grandes dosis de humor e ironía, la obra contiene muchos aspectos autobiográficos del entonces jovencísimo Pujols. El mismo autor había reconocido que escribir el libro le había servido “no sólo de válvula de escape de las obsesiones eróticas que le atormentaban, sino para dejar constancia de unas experiencias que le habían afectado moral y físicamente”, escribe Bladé. El crítico y biógrafo ya desaparecido subrayó asimismo que en la novela se nota el eco de las amplias lecturas de Pujols y, en especial, la de la Biblia. Por otra parte, pese a su realismo, el texto está traspasado por la vena lírica de su autor.

En las líneas finales de la novela (de casi 300 páginas), Francesc Pujols se despide de los lectores, “los que en los tiempos futuros juzgaréis serenamente de mis obras, porque ahora mis enemigos hablarán mal de ellas”, en referencia al contenido supuestamente escandaloso del libro.

Y concluye el autor con una chanza impagable: “Los amigos que no se me conviertan en enemigos las leerán por compromiso, de manera que no se enterarán de lo que en ellas digo, porque tres compromisos tiene el hombre en sociedad, que son: devolver las visitas, repetir cuando se acaba de gozar de una señora y leer las obras de los amigos.

El vostre navegador ha de permetre l’execució de Javascript. Si sorgeix algun inconvenient, verifiqueu les condicions de seguretat del navegador.

Copyright © 2008-2022 Edicions i Propostes Culturals Andana
C/ La Parellada, 19, 2n, 2a - 08720 Vilafranca del Penedès - Barcelona
Tel. 93 890 62 79

Tots els drets reservats
| Avís legal |