El Mediona-Riudebitlles flueix entre l’Anoia i el Penedès, entre la Catalunya interior i la prelitoral, entre els congostos de les muntanyes i les planes ondulades. És un riu de frontera entre dos territoris ben definits on la plana ondulada del Penedès que puja des del mar es troba amb les terres interiors de l’Anoia, on s’acaba la vinya i comencen els cereals.

Eix vertebrador dels pobles pels quals discorre, neix al municipi de la Llacuna amb el nom de «riera de la Llacuna», travessa Mediona i Sant Quintí de Mediona com a «Riu Mediona», passa per Sant Pere de Riudebitlles, Torrelavit i es fon amb el Riu Anoia al nucli de Monistrol d’Anoia, que pertany a Sant Sadurní d’Anoia, com a «Riudebitlles».

Aquest riu mediterrani poc cabalós va rebent aportacions d’aigües de les deus i dels afloraments, dels torrents i de les fonts que es va trobant pel seu recorregut. A la part superior, en molts dels seus trams és subterrani, i la llera es troba sovint seca. Però a partir de les Deus de Sant Quintí de Mediona la llera porta aigua tot l’any de manera constant.

La presència constant de l’aigua ha habilitat els habitants de la vall a aprofitar intensament aquest riu que, com el Llobregat o el Ter, ha estat escenari de la revolució industrial. Aquesta transformació industrial a Catalunya no va ser tasca senzilla, ja que la regió mancava d’abundància d’aigua, carbó i matèries primeres.

Va ser necessari molt d’enginy per poder aprofitar els pocs recursos existents, i el Mediona-Riudebitlles és un bon exemple d’aquest esforç. En el darrer tram del riu es concentren 21 sistemes hidràulics formats per les rescloses, els recs, les mines i els aqüeductes que portaven l’aigua cap als horts, els fruiters, molins, safareigs, basses o els salts d’aigua; sovint són recs molt antics, ja citats al segle X i possiblement anteriors, recs que aprofiten l’aigua escassa de manera enginyosa.

Mentre els altres rius citats van ser principalment tèxtils, el Mediona-Riudebitlles es va convertir en un riu paperer. Alguns dels antics molins fariners i batans es van transformar en paperers. A més, es van construir noves instal·lacions d’aquest tipus, la qual cosa va convertir la vall en un dels nuclis importants de la indústria de Catalunya, juntament amb la Garrotxa, la Riba (Alt Camp) o la veïna zona de Capellades (Anoia).

Són molts segles lluitant per aprofitar la força d’aquest riu d’aigües poc abundoses. Per això aquesta publicació pretén mostrar el resultat d’aquest esforç, que permet transformar l’aigua del Mediona-Riudebitlles en vida per als seus habitants.